SESSIO 8

Data: 8, 9, 10, 11 i 12 de novembre

Duració: mitja hora aproximadament cada dia

Participants: Usuària 1, jo mateixa i 3 ATE de la usuària ( distribuits segons el torn)

Destinataris: Usuària 1 i ATEs

Lloc: habitació de la Usuària 1

Objectius:

1. Ensenyar als ATE a facilitar a la Usuària l'elecció de la roba que es posarà

2. Augmentar l'autodeterminació de la usuària

3. Demostrar que si es facilita l'elecció, la usuària pot triar la roba

4. Enregistrar com reacciona la usuària

Activitats:

- Donar l'opció que inicialment sigui la usuària qui triï la roba

- Guiar en l'elecció de la roba i deixar-la preparada pel dia vinent

Desenvolupament:

- La Usuària va a dormir capa les 21h45' de la nit, així que aquesta setmana hem anat a la seva habitació cap a les 21h. Una vegada allí, hem obert l'armari i encara que no estés contemplat a l'activitat, el primer dia li vaig dir a la Usuària que agafés el que es posaria al dia següent. Ella va agafar un pantaló texà amb un jersei de llana, una xaqueta de punt i l'anorak ( perquè diu que fa fred).

Veient l'elecció es conclou que el conjunt triat no és adient per estar al servei ja que passaria molta calor, així que dient-li que havien posat la calefacció , li proposo de ser jo qui triï un parell de conjunts i que després ella esculli el que més li agrada. Trio els texans que havia agafat prèviament la usuària i un jersei de cotó de color vermell i uns pantalons blau marí amb goma a la cintura i un jersei de punt fi de color verd. De les quatre peces li dic que triï uns pantalons i un jersei, els que més li agradin.

Ella se'm mira, dubta i riu i finalment agafa els texans i el jersei verd.

- Una vegada triada la roba, la deixem a la cadira de la seva habitació juntament amb la roba interior, per tenir-la preparada pel matí.

Reflexió:

Tal i com vaig constatar el primer dia, la Usuària 1 sembla tenir dificultats per triar la roba adequada a la temporada així com combinar els colors. Aquest fet m'ha fet pensar en aquelles persones que de vegades veus pel carrer i que et criden l'atenció inicialment per la indumentària que porten. Després quan t'hi fixes, ja sigui per determinades característiques físiques o bé perquè semblen tenir dificultats en la marxa, parla o coordinació, t'adones que tenen algun tipus de disminució. Amb aquesta explicació, el que vull dir és que de vegades, som els mateixos adults de referència que encara que sigui inconscientment, destaquem les seves limitacions.

Partim de la base que tots som diferents, però penso que no és necessari destacar "negativament" aquesta diferència, no cal promoure les mirades i els sentiments de "pena" que de vegades desperten les persones amb disminució. Crec que és prioritari intentar normalitzar al màxim la seva vida i fomentar la seva inclusió social i aquests punts, al meu parer comencen amb hàbits tant bàsics com una bona higiene i cura personal.

Sensacions:

La sensació que em va transmetre la Usuària fou que estava gràtament sorpresa. En un principi no va saber que triar, però el somriure i les verbalitzacions com "yo..?" demostraven una resposta positiva. Després, observant com mirava les peces de roba atentament i les agafava amb molta cura semblava esforçar-se per fer-ho bé. Finalment, ens va mirar a l'expectativa, buscant ( suposo jo) la nostra aprovació, que evidentment, va tenir. En aquest apartat voldria fer referència a una cita del llibre que esmento en la bibliografia que diu així " Para ser independiente, tienes que adquirir confianza en ti, y yo confiar en tus posibilidades. La diferencia está sólo en el punto de partida. Casi siempre podrás aprender, casi siempre podrás progresar".

Bibliografia:
Castillo, T. (2009). Déjame intentarlo. Edicicones CEAC