Després de revisar tots els resultats de les activitats programades amb les usuàries, les primeres conclusions a les que arribo són que resulta molt més fàcil intentar millorar la qualitat de vida de la usuària amb menor grau de disminució psíquica. Les dimensions que he prioritzat en aquesta usuària han estat la de desenvolupament personal i autodeterminació i m'he valgut de la interacció amb ella per anar ajustant les seves necessitats, interessos i preferències. En el cas de la Usuària 2, ha estat més complicat doncs no disposa de llenguatge verbal i quasi no mostra intenció comunicativa, fet que redueix la interacció a observar quines són les seves respostes a determinats estímuls. Malauradament, es mostra molt passiva en general i en moltes ocasions no s'obté cap tipus de resposta, fet que a més de resultar desmotivador no contribueix a saber si la intervenció va per bon camí o no.
Sigui com sigui, crec que no ens hem de deixar vèncer pel desencoratjament i hem de continuar observant i intentant proposar activitats que permetin encara que sigui una petita millora de la qualitat de vida, alhora que també penso que és molt important el treball en equip. Les reunions entre els ATE, amb els tècnics, amb els fisioterapeutes,...en definitiva, amb tot el personal que intervé amb cada usuari, doncs la varietat de punts de vista , opinions i propostes pot obrir nous camins per cada usuari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario